Reflexions en veu alta: Coses importants









Dia rere dia els mitjans de comunicació ens recorden com podem fer per ser guapos, prims, i tenir tot allò que hom pugui envejar. Tot això esdevé cendra quan entra per la finestra l'ombra d'aquell ésser que a tots ens evoca la nostra fragilitat. Què som? Som individus vulnerables que sovint caminem a prop de l'abisme, ingorant-ho. Somniem ser algú, somniem ser més que ningú i tot s'esvaeix quan els rellotges fan tic-tac. Quan ens trobem enfront del mirall de la vida, només podem trobar conhort en les paraules d'éssers que ens reconforten en moments baixos. L'únic que podem fer per superar-ho és viure, i saber quines són realment les coses importants.

Comentaris

Mercè ha dit…
Uff! Millor no ho has pogut definir: individus vulnerables que sovint caminen a prop de l'abisme, ignorant-ho. Aquests dies he estat llegint els poemes de l'últim llibre del poeta Ramon Guillem, i parla també de l'abisme. La primera part és fortíssima i difícil de pair, encara com i hi ha una escletxa per a la bellesa.
Una abraçada i CARPE DIEM.

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies