Quan una dona o un home es dedica a escriure i confessa que escriu, o al menys, que ho intenta, la majoria de persones que el/la coneixen li fan aquella pregunta de resposta tan compromesa: Escrius? o Què escrius ara? Jo darrerament responc sempre el mateix: escric al blog, perquè no tinc temps per res més. Perquè a més a més, abans d'escriure m'agrada dedicar un temps a llegir, viure, veure, olorar, sentir... perquè sense la matèria prima bàsica no hi ha raó per a escriure. Vull dir que per a escriure és necessari voler dir alguna cosa, i després ve cercar la manera de dir-la seguint el nostre estil però sempre cercant innovar, és a dir, que un/a escriptor/a s'ha de reinventar, tal i com diu la dita: renovar-se o morir. Així que de moment estic en el procés de descabdellar idees i buscar la manera d'expressar-les amb paraules mitjançant un viatge a Ítaca. I un dia arribaré a l'illa i escriuré l'itinerari viscut en pàgines de llibres de paper o digitals.
2 comentaris:
Totalment d'acord. Si no es té res a dir, més val no escriure i esperar el moment adequat.
Això mateix, cal esperar el moment adequat.
Publica un comentari a l'entrada