Sovint vivim organitzant el nostre dia a dia, des del moment en què posem el despertador. Ai, si el despertador no sona i arribem tard! Això ens trenca l'ordre. Anem en direcció cap als rellotges però ens oblidem de viure, i viure equival a l'atzar; divinitat que ens fa topar amb circumstàncies inesperades que en un principi subjectiu ens aclaparen. Som passatgers o espectadors? Vet aquí el dilema. Ens oblidem de gaudir dels petits instants: un somriure càlid, una mirada plena de paraules silencioses, uns mots plens de sentit... Aleshores la nostra veu en off ens desvetlla i ens diu que la vida és una rosa abans de marcir-se i que cal gaudir cada segon, perquè després allò viscut potser no ho tornarem a viure; o potser sí.
Tot plegat esdevindrà un munt de fotografies en blanc i negre i/o en colors que penjarem al nostre àlbum. I mirarem amb els altres ulls allò que un dia vam gaudir i que ningú no ens podrà furtar mai perquè serà sempre en el nostre trajecte vital, que només nosaltres podem VIURE.
3 comentaris:
L'urgent no ens deixa veure allò important.
Tens molta raó. Hi ha molta gent qeu s'oblida de viure, i cerquen la felicitat enllà, i quan més lluny millor, creuen que comprant-se n cotxe nou, canvi de casa, viatges; tot això pot alimentar il·lusió, però la felicitat està dins de cada persona, està en tenir la capacitat i la senzillesa d'escoltar els ocells com canten, ser sensible a la cançó del mar, caminar per un bosc i acariciar les seves fulles i la soca dels arbres fidels a les seves arrels... Gaudir del silenci. Copsar el tresor d'na mirada, un somriure, la posta de sol, la lluna. En fi no em vull fer pesat. Però crec que molta gent està afectada pel màrqueting del sistema i compra i compra i consumeix, i s'oblida de viure...
Salut i vida!
onatge
avui no sé si visc, i és que no he deixat petjades al fang ... tantes vegades et preguntes si pel fet de ser-ne conscient ets més viu que no pas aquells que no en fan esment?
Publica un comentari a l'entrada