Ves al contingut principal

Vestigis de primavera





















Voldria cridar sóc feliç. Aquestes dues paraules semblen una quimera. Potser és gràcies a les estrelles que dia rere dia s'esdevinguin fets meravellosos dins del meu cicle vital. Desperto amb il·lusió i em pregunto si demà tindré una nova alegria per a celebrar en silenci i/o amb els altres. Tot passat amarg queda enterrat per sempre. Ara reneixo com si fos un nadó, però amb records, trepitjant amb força el terra. Sóc una enamorada de la vida, malgrat els carrerons foscos i les capses amb sorpreses desagradables. Visc. Visc no com una passatgera que mira el paisatge rere la finestra, sinó que sóc jo la que està "a l'altra banda del riu". Vet aquí una de les meravelles de la vida, viure i gaudir del viure. Deixem enrere els plors, i donem la benvinguda als somriures, seran els vestigis de primavera?

Comentaris

La Meva Perdició ha dit…
Felicitats per transmetre aquest estat de gràcia i joia tant difícil d'assoli,r i tant preuat per ser molt sovint, fugaç. A gaudir. ^_^