Aquí teniu un poema de Rosa Leveroni del poemari Epigrames i cançons. Barcelona: Gustau Gili, 1938:
Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada