Confessions d'una escriptora novella















Quan vaig començar a escriure tenia set anys, llavors m'agradava endinsar-me en la literatura, i inventar ficcions narratives. De fet, mai m'hagués imaginat tot el que s'ha esdevingut fins al dia d'avui. L'any 2002 vaig tenir la sort de topar amb la revista virtual Literària, i el seu creador, l'Alfons Navarret, que em va donar l'oportunitat de publicar per primera vegada i a la xarxa alguns dels meus contes més antics. Després gràcies al David Madueño, un company i un gran amic de facultat, vaig descobrir la pàgina web Joescric, i allà vaig crear la meva pàgina d'autora, sense ser gaire conscient de ser-ho, i vaig anar penjant textos narratius, poètics, eròtics i alguns experiments teatrals. Després, l'any 2007 també gràcies al Llunàtic, que em va parlar dels blocs/blogs, vaig crear l'Antaviana, i des de llavors va néixer l'Arlequí. I d'això en va sortir La primera antologia de blogs en català, editat per Cossetània Edicions. Més tard, l'agost del 2009 em vaig decidir a enviar el meu recull de contes A l'altra banda del riu a l'editorial Setzevents, i al setembre ja estava editat. I gràcies a això he fet presentacions a moltes ciutats de Catalunya, i també a València. I encara no em puc creure que jo fos la noia que divendres 23 d'abril estava signant llibres a la meva ciutat, davant de l'Ajuntament, essent com sóc una persona anònima i senzilla. I no acaba aquí la cosa perquè enguany he quedat finalista d'un concurs d'entrades organitzat per Opinalia.com. Així doncs aquest 2010 és un any en què s'han fet realitat somnis inimaginables.

Comentaris

  1. Meravellós, t'envejo... m'hauria agradat, però falta saber-ne i treballar! felicitats

    ResponElimina
  2. Amb constància, tot s'aconsegueix Zel!
    M'agrada compartir amb tu aquesta sensació. Gràcies i Felicitats a tu també!

    ResponElimina
  3. Ja tens una cosa més, en aquest caminar vital.

    ResponElimina
  4. Felicitats! I això és només el principi...

    ResponElimina
  5. Simplement, enhorabona per aquestes petites grans petjades, que cerquen la línia de l'horitzó que uneix el cel dels teus somnis amb el mar de la teva vida professional.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

El poema del mes: Cambra de Tardor"