Fa un temps vaig demanar que féssiu suggeriments per a noves iniciatives i/o nous posts. I algú de vosaltres va dir que podríem llegir i comentar poemes. Cada mes posaré un poema i qui vulgui que digui què interpreta o què li suggereix aquell poema. Per encetar aquesta nova iniciativa, comencem amb el poema "La ginesta" de Joan Maragall. LA GINESTA La ginesta altre vegada, la ginesta amb tanta olor, és la meva enamorada que ve al temps de la calor. Per a fer-li una abraçada he pujat dalt del serrat: de la primera besada m'ha deixat tot perfumat. Feia un vent que enarborava, feia un sol molt resplendent: la ginesta es regirava furiosa al sol rient. Jo la prenc per la cintura: la tisora va en renou desflorant tanta hermosura fins que el cor me n'ha dit prou. Amb un vimet que creixia innocent a vora seu he lligat la dolça aimia ben estreta en un pom breu. Quan l'he tinguda lligada m'he girat de cara al mar... M'he girat al mar de cara, que brilla
Comentaris