La lluna, la pruna; Un camí d'espines

Una vegada em vaig despertar a mitja nit. Eren les 12 i hi havia lluna plena, una lluna envoltada d'una espesa boira que entrava per la finestra. Alguna cosa que hi havia dins meu em va fer baixar les escales amb pressa, en veure una llum brillant enmig de la foscor. Anhelava saber què era i d'on venia aquella llum, i vaig còrrer i ai, em vaig clavar una espina, el camí era ple d'espines i jo anava descalça. Llavor una veu desconeguda em va dir: "hauràs de trobar un altre camí per desvetllar aquest misteri". I aparegué Morfeu i se m'endugué a la meva cambra.