La porta de la felicitat






















Felicitat és una paraula que sembla una utopia. Felicitat podria ser un somni, un oasi...
Existeix una porta, no és una porta sense sortida és clar, en el moment d'entrar pots tornar al món de les tenebres i de la tristesa. Però ai, quan la descobreixes, i la descobreixes per casualitat, quan creies que aquest "locus amoenus" no existia, i només podia ser una invenció narrativa. He obert aquesta porta, i he tancat per fi amb clau el meu passat, llençant aquesta clau al mar, allà on mai ningú la pugui recuperar mai. Sé que tornaré a caminar per senders plens d'espines, camins sense ponts, però em tornaré a aixecar i tornaré a obrir una nova porta de la felicitat. Una entrada efímera però que esdevé un gaudi indescriptible però inesborrable. Bevinguts a la meva utopia, al meu somni, al meu oasi...

Comentaris

nickmazziu ha dit…
Com sempre, t'has eixit en aquest!Ets una creadora de camins de somnis. Ningú t'aturarà, esdevenint la nova llum que fa fisura a l'ombra dels malsons de les persones, energia vital que ens omple sinèrgicament en el Món de Gaia de Lovelock.

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies