Les tecles blanquinegres són els teus dits. El teu cap és ple de notes musicals que en un moment màgic s'ordenen en una melodia. Quin misteri amagues, rera el silenci quan comences a practicar una cançó o quan compons alguna cosa? Com si estigués davant la teva finestra, la noia del reflex del mirall espia com acaricies dolçament el piano, i llavors els carrers es vesteixen de música. La música agermana i fa somriure fins i tot als més individus més tristos. Ningú sap el teu nom, ningú sap qui ets, només ho sap el piano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada