Pluja




















Petits miralls cristal·lin rellisquen pel meu cos, netejant la meva ànima... Sento la remor de l'aigua que es desprèn del cel i esdevé música intocable. Ara només som la pluja i jo. La brutícia ha marxat amb l'H2O i procuro que no en quedi cap rastre. Netedat, oxigen, silenci, harmonia... Benvingudes siguin sempre les gotes de pluja que ens renoven la sang, i tornem a néixer un cop més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies