D'un fil sorgeix un blog

Fa molts anys quan escrivia perquè m'encantava inventar-me ficcions narratives, influïda per les meves lectures, mai no m'hagués imaginat el rumb que prendria el meu trajecte literari. I és així, que jo fa tres anys desconeixia el món dels blogs o blocs, fins que gràcies a un amic, vaig encetar l'Antaviana i d'aquí va néixer l'Arlequí. El cert és que en molts moments de la meva vida, he estat temptada de deixar d'escriure, perquè de vegades et topes amb gent que et fa crítiques que no són constructives, i també perquè em mancava tenir estima per allò que escrivia. Però gràcies a aquest espai, he fet d'escriure el meu segon ofici, dia a dia, fins que he arribat al post número 700. Això només és una xifra. Tampoc puc oblidar els nombrosos comentaris que vosaltres, els blocaires, heu deixat aquí, blocaires que heu anat creixent amb l'Arlequí, i que ara sou 100. No hi ha res que em faci més il·lusió que saber que tinc lectors i lectores de tota mena, i que el que fa cent, és un jove de setze anys. M'alegra saber que tot aquest rumb que he anat construint gràcies a l'atzar i també a les oportunitats que se m'han presentat o que he buscat tenen un sentit i una continuació. Això fa que aquest bloc sigui no només un simple espai per a escriure, sinó un espai de comunicació amb vosaltres a través d'un viatge per la literatura.