Gaudir l'instant

-

























De vegades la vida ens ensenya que no sabem gaudir prou de l'instant, l'instant fugaç, que ens deixa un regust dolç. És trist, però en certs moments hi ha situacions, situacions que pateixen éssers estimats propers que fan que els nostres ulls tinguin una nova visió d'allò que vivim dia a dia. Si un dia et topes amb un esguard, un esguard bell, però només és això una topada d'ulls i res més, ja és un motiu per gaudir d'aquest present. La vida ens ofereix tantes coses boniques per a viure i per a recordar... Enmig d'un món ple de complexitats, sovint s'obren portes que ens transporten cap als moments feliços.

Comentaris

  1. Calpurni7 de maig del 2010, a les 23:24

    Jo, quan m'encreue amb un company o companya de treball, faig un somriure. Sé que per a alguns passa desapercebut però per a altres no, i me'l tornen. Sent la sensació que descrius.
    Salut.

    ResponElimina
  2. Vida8 de maig del 2010, a les 8:51

    Jo diria més: quasi mai sabem gaudir de l'instant. Prova a rentar-te les dents sense pensar en res, concentrada en el plaer de sentir l'aigua fresca, la crema, el moviment dins la boca. Veuràs què difícil és. No hi som, dins el present.

    ResponElimina
  3. ANNA8 de maig del 2010, a les 23:39

    Jo també crec que un somriure sincer, amb tots els músculs de la cara treballant a l´uníson és un granet de felicitat, per nosaltres i pels altres.

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls9 de maig del 2010, a les 9:35

    Gràcies a tots pels vostres comentaris. Vosaltres feu l'Antaviana!
    Una abraçada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació