De vegades la vida ens ensenya que no sabem gaudir prou de l'instant, l'instant fugaç, que ens deixa un regust dolç. És trist, però en certs moments hi ha situacions, situacions que pateixen éssers estimats propers que fan que els nostres ulls tinguin una nova visió d'allò que vivim dia a dia. Si un dia et topes amb un esguard, un esguard bell, però només és això una topada d'ulls i res més, ja és un motiu per gaudir d'aquest present. La vida ens ofereix tantes coses boniques per a viure i per a recordar... Enmig d'un món ple de complexitats, sovint s'obren portes que ens transporten cap als moments feliços.
4 comentaris:
Jo, quan m'encreue amb un company o companya de treball, faig un somriure. Sé que per a alguns passa desapercebut però per a altres no, i me'l tornen. Sent la sensació que descrius.
Salut.
Jo diria més: quasi mai sabem gaudir de l'instant. Prova a rentar-te les dents sense pensar en res, concentrada en el plaer de sentir l'aigua fresca, la crema, el moviment dins la boca. Veuràs què difícil és. No hi som, dins el present.
Jo també crec que un somriure sincer, amb tots els músculs de la cara treballant a l´uníson és un granet de felicitat, per nosaltres i pels altres.
Gràcies a tots pels vostres comentaris. Vosaltres feu l'Antaviana!
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada