Des de sempre i ja em perdonareu la innocència, he pensat que el fet d'escriure i llegir podia servir per posar el meu granet de sorra al món. La literatura mou el món, potser aquesta afirmació és utòpica o esbojarrada, però quan vaig començar a ser conscient que escrivia, pensava que el que jo escrivia podia moure una mica el món, o al menys el món del meu voltant. I el cert és que darrerament estic participant en activitats literàries que em fan pensar en aquesta idea: la meva participació en l'homenatge al poeta Miguel Hernández a Santa Coloma, l'assistència a la Festa de l'Ametller dedicada al poeta Joan Maragall al cementiri de Sant Gervasi, la ruta literària personal de l'itinerari Salvador Espriu a Sinera, recitant poemes. Sí potser sí que és una utopia creure que la literatura pot canviar el món, però jo he après a somniar gràcies a les obres (novel·la, poesia, conte, teatre, assaig, etc.) que els/les grans mestres ens han deixat com a llegats, mestres universals de totes les terres, incloent-hi com no, la nostra.
1 comentari:
Hola! La veritat és que vaig estar el divendres a la Fageda d'en Jordà, si mires el meu face i en Joan Maragall t'omple l'ànima amb espurnes de llum de poesia dins d'aquells espais verds i profonds...què bonic Arlequí...pensa lo que deixaràs pels caminants de paisatges i de sentiments.
Publica un comentari a l'entrada