diumenge, 23 de maig del 2010

Petjades fugisseres

















Voldria seguir les teves petjades.
Voldria ser el mar que les besa.
Voldria ser la sorra que tu trepitges.
He tornat a perdre el teu rastre
qui sap si mai el tornaré
a trobar,
o caurà
dins del pou de l'oblit.

4 comentaris:

Vida ha dit...

Quan es parla en condicional dificilment s'aconsegueix res...:(

Roser Caño Valls ha dit...

Cert. Gràcies Vida :)

Rafel ha dit...

Les petjades se les emporta l'aigua, els pensaments viatgen amb ella.

Roser Caño Valls ha dit...

Molt bonic Rafel, gràcies!