He buscat endebades el rastre de les teves petjades. Caminava per la sorra, però el mar ja se m'havia avançat. Una veu en off em diu que desisteixi de la recerca, i jo encara continuo caminant amb l'esperança inútil que algun dia les trobaré...
De vegades seguim rastres impossibles! però el camí recorregut és el que ens porta a la satisfacció de la felicitat. I el fracàs ens dóna l'experiència.
2 comentaris:
De vegades seguim rastres impossibles! però el camí recorregut és el que ens porta a la satisfacció de la felicitat. I el fracàs ens dóna l'experiència.
Cert. Cada cop que reps et fa més fort i més savi per entomar el següent.
Publica un comentari a l'entrada