Reflexions en veu alta: La blogosfera traspassa fronteres

-



















Avui dia ja no és rar que algú tingui un blog o bloc. Hi ha blocs de totes les temàtiques possibles i imaginables o inimaginables. Aquest espai cibernètic és, òbviament, un nou format digital que ens permet als creadors escriure a diari i tenir feed back amb els lectors i lectores, i que aquests al mateix temps es converteixin també en creadors a través dels seus comentaris.

Una de les coses que més m'ha xocat en aquests gairebé tres anys d'Antaviana és el fet que la blogsfera traspassa fronteres internacionals. I és així que des de fa un cert temps entre els molts seguidors/res, n'hi ha un/a d'origen japonès que de tant en tant deixa escrits els seus comentaris, i jo amb el suport del traductor de Google els tradueixo per compartir-los amb vosaltres. Reament la xarxa no té límits. Celebro doncs que aquest bloc/blog aplegui tants lectors i lectores d'arreu del món.

Comentaris

  1. zel24 de maig del 2010, a les 20:39

    És genial, oi? Jo miro el mapa i al.lucino!
    Petons!

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls24 de maig del 2010, a les 20:43

    I tant que és genial Zel!
    Petons!

    ResponElimina
  3. Anònim24 de maig del 2010, a les 23:05

    A més, les eines de traducció que disposem ens permeten llegir amb total facilitat escrits d'arreu. Una gran eina, els blocs!

    ResponElimina
  4. Unknown1 de juny del 2010, a les 13:33

    Segur que el japonès no té relació amb això...
    http://www.publico.es/ciencias/317132/google/cambia/windows/linux/mac/seguros
    ???

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació