Fa poc em va venir al cap un pensament, arrel de formar part del jurat d'uns Jocs Florals Escolars. Quan llegeixo, llegeixo primer com a lectora o com a escriptora? Crec que en aquest cas la resposta és clara: abans que res des que som criatures som lectors, devorem llibres, alguns a l'escola, d'altres per curiositat pròpia. I d'aquí pot néixer l'escriptor en potència. En el moment que fem una lectura, jo al menys, sóc lectora però tot i així el meu jo escriptor no dorm, sinó que les lectures sovint m'inspiren, hi ha gent que d'això en podria dir plagis, potser sí o potser no. El que sí que sé és que gaudeixo llegint les obres dels/de les grans de la literatura, i també m'agrada descobrir nous escriptors/es , i així d'aquesta manera veig créixer el meu jo lector i el meu jo escriptor que es complementen entre sí, i que aquell sense l'altre no té raó de ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada