150è aniversari Anton Txèkhov: La condició humana dalt de l'escenari

















Fa molts anys quan era una adolescent vaig veure per primera vegada una obra d'Anton Txèkhov: Les Tres Germanes. Llavors l'argument, els personatges i l'escenari, en fi, tot l'univers Txekhovià em va capitvar. Si em poso a recordar, també he vist L'hort dels cirers, Ran del camí i la darrera, que en realitat, és la primera obra que va escriure, Platònov. A més a més, he llegit tant La gavina com L'oncle Vània. I és ben cert que cap obra d'aquest dramaturg rus no m'ha deixat mai indiferent. Amb les seves peces teatrals ha creat un cosmos literari, amb segell, a través del qual els personatges viuen, pateixen, lluiten, s'enamoren, es traeixen, etc., en fi, són un referent de la condició humana posats dalt d'un escenari en un temps i un espai determinats: Rússia, la Rússia de Txèkhov. I precisament, ara em ve a la memòria aquella cita què ell deia: "Si en un escenari hi ha un clau en una paret és perquè algun personatge s'hi pengi". Així doncs, Anton Txèkhov és un autor que defensa la funcionalitat dels elements que podem trobar en una obra literària. Tan és així que en les seves peces tot pren un sentit; cadascú pot trobar-hi una perspectiva pròpia dels missatges que ens transmet en boca dels seus personatges.

Si el seu teatre continua deixant petjada en nosaltres, els espectadors i espectadores és perquè la temàtica, els personatges, l'estil, etc. tot té vigència en la societat i la cultura actuals. És per això que des d'aquí li dedicarem una sèrie de posts en homenatge al seu 150è aniversari del seu naixament.

Comentaris

Júlia ha dit…
Aquest autor cada vegada que el rellegeixo o torno a veure les seves obres (ben) representades m'agrada més i més.
Júlia ha dit…
Perdona, no havia vist que no surten de seguida els comentaris i em sembla que m'he repetit, esborra el que calgui, gracies.
Júlia ha dit…
Totalment d'acord, cada vegada m'agrada més, en el meu blog en castellà també fa poc que he parlat d'ell.
Arlequí ha dit…
Gràcies pels teus comentaris Júlia.

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies