Digue'm

-
















què llegeixes aquest mes?

Comentaris

  1. jomateixa2 de juny del 2010, a les 12:33

    últimament em costa trobar aquell llibre al que et quedes enganxat, així que he recorregut a la meva col·lecció de crim i misteri i n'he agafat un de l'Agatha Christie fins que en trobi una bona recomanació.

    ResponElimina
  2. http://alonsocatala.blogspot.com/2 de juny del 2010, a les 13:23

    Aquests dies estic llegint el llibre de poesia de Jaume Pérez Montaner "Solatge". Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, 2010.

    ResponElimina
  3. fanal blau2 de juny del 2010, a les 13:25

    "Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo" d'Albert Espinosa.
    Molt recomanable!
    Bon dia!

    ResponElimina
  4. Criticartt2 de juny del 2010, a les 15:00

    He recuperat el llibre de "el vigilant en el camp de segol" i la veritat és que m'està tornant a encantar!!!!!!

    ResponElimina
  5. Vida3 de juny del 2010, a les 17:44

    "No hi ha quart poder", d'Antoni Serra, "Alícia en el País de les Meravelles", de Carroll, i "La Pietà", de Jaume Mateu...sí, tots tres alhora...som infidel per natura...o multiorgàsmisca :)

    ResponElimina
  6. Puigmalet3 de juny del 2010, a les 18:53

    Tintin (mais en français).

    ResponElimina
  7. Vinyet4 de juny del 2010, a les 0:40

    He començat el juny amb el poemari de la Maria Patricio Mulero, "Societat anónima. 24 hores a la finestra", guanyador del premi de poesia Paraules a Icària. I s'ho val.

    ResponElimina
  8. bajoqueta4 de juny del 2010, a les 12:01

    Jo estic totalment enganxada a "Una educació siberiana" de Nikolai Lilin. Molt bèstia però molt ben contat.

    ResponElimina
  9. Anònim5 de juny del 2010, a les 1:17

    沒有目標而生活，恰如沒有羅盤而航行 ............................................................

    ResponElimina
  10. Roser Caño Valls5 de juny del 2010, a les 9:43

    Traducció: 没有 objectiu d'un moment de la vida, un punt en el tauler de vela 没有 恰如 Luo

    ResponElimina
  11. Roser Caño Valls5 de juny del 2010, a les 9:43

    ありがとうございます。

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació