dimecres, 9 de juny del 2010

El jardí de les males herbes




















Floreixen antics
pensaments
que havia
enterrat
sota terra fèrtil.

Les meves llàgrimes
han regat
aquesta terra.
I ara torno
a tenir el jardí
de les males herbes.

Tornaré a arrancar-les
un cop més,
amb la seguretat
que qualsevol dia
les meves llàgrimes
les tornaran a
fer créixer.

2 comentaris:

nickmazziu ha dit...

La vida necessita el foc de la lluita per aconseguir els nostres objectius, la nostra felicitat. Preciós acompanyat de la imatge.

Roser Caño Valls ha dit...

Hola Nico! Jo crec que cal lluitar però lluny del foc si és possible!