dissabte, 5 de juny del 2010

La vida és un camí de roses amb espines




















Camino per un sender ple de roses, descalça... topo amb la primera espina, i després amb una altra i una altra... Sota l'ombra d'un arbre trobo unes sabates, em calço i una veu en off em parla: no t'aturis, segueix el teu camí.

2 comentaris:

nickmazziu ha dit...

És difícil de vegades seguir la nostre intuició...

Roser Caño Valls ha dit...

No, no necessàriament.