L'Editorial: Tenen llarga vida els blogs o blocs?


















Fa uns quants anys els blocs o blogs van començar a brollar a la xarxa, definir ara aquest terme seria llarg i complex. El cert és que durant aquest període han sorgit activitats al voltant del bloc o bloc: Les Jornades de la Catosfera a Granollers, La primera antologia de blogs en català, l'Ateneuesfera a la qual vaig assistir per primera vegada en la seva desena edició, i les diferents convocatòries de premis entorn als blocs/blogs. Paral·lelament han sorgit noves eines digitals anomenades xarxes socials, com són el Facebook i el Twitter. Davant de l'èxit massiu d'aquestes dues eines esmentades, em ve una pregunta: Tenen llarga vida els blocs o blogs? La resposta a aquesta qüestió retòrica és no, perquè som a l'era on qualsevol novetat a la xarxa té un presència efusiva inicial però passatgera. I ben segur que en el futur naixeran nous formats i noves joguines cibernètiques. Ara bé, la diferència entre la blogsfera de la resta d'àmbits de la xarxa social rau en què hi ha diversitat de temàtiques, com diversitat de lectors i lectores. Gràcies als posts i als comentaris es crea un "feedback" immediat i interactiu entre els autors/res dels blogs/blocs i els lectors/lectores. I això no és tot, perquè les trobades blocaires que s'organitzen i se celebren regularment ens permeten d'una banda
desvirtualitzar-nos, i de l'altra, conèixer nous blocaires i noves manera d'escriure sobre un mateix tema. Tampoc cal oblidar que arran d'aquest món blocaire, hem pogut homenatjar molts autors de la literatura catalana, que ja no hi són en cos però sí en ànima: Joan Brossa, Carles Riba, Joan Amades, Salvador Espriu... i d'aquesta manera es crea un moviment 2.0 que tot i que reuneix a blocaires de diversa índole, els uneix la blogsfera i la voluntat de comunicar i comunicar-se amb els lectors i lectores. Així no cal que ens posem sentimentals si pensem que un dia la blogsfera potser formarà part de la memòria cultural. Aquest format es resisteix davant de les noves eines de la xarxa social, i encara ha d'oferir moltes píndoles culturals a tots i totes els que vulguin degustar-les, ja sigui per criticar-les o aplaudir-les.

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
sembla estrany que ens plantegem si ja està caduca una eina tan recent. Jo penso que encara tenen corda.
novesflors ha dit…
Crec que no s'ha de posar (o jo no posaria) en un mateix sac els blogs i les xarces socials com Facebook o Twitter. Jo, per exemple, vaig iniciar un blog amb intenció d'escriure literàriament, no de relacionar-me, encara que això comporta que tens lectors i t'hi relaciones, evidentment, però d'una altra manera. En canvi, al Facebook segurament vas a relacionar-te com a primera opció, a estar en contacte amb molta gent, no crec que hi haja intenció literària.
zel ha dit…
I si de cas, sempre el podem emprar com a quadern de camp públic, així quedes com més "realitzat", jejejeje
Arlequí ha dit…
Jesús si ho plantego és perquè els blogs encara tenen corda!

Novesflors quan parlo de blogs no em refereixo només a literaris. I dubto sincerament que Facebook et permeti realment relacionar-te quan tens gent que ni coneixes i tothom pot esbrinar què fas. Crec que els blogs siguin de la temàtica que siguin permeten comunicar i comunicar-se i per tant, relacionar-se.

Tens raó, Zel.
Rafel ha dit…
Els blocs crec que tenen corda. El seu propi format amb una certa immediatesa, però alhora donant temps per respirar, permet la creació i la participació.
Permet debatre sobre mil i un temes. De la mateixa manera hi ha un enriquiment d'idees i trobes a l'altra punta del país o al carrer del costat algú que comparteix pensaments.
Finalment les trobades físiques que es fan puntualment ajuden a carregar bateries i seguir fent xarxa.

A reveure
Arlequí ha dit…
Estic totalment d'acord amb tu Rafel.

A reveure.
Albert B. i R. ha dit…
Els blocs duraran mentre hi hagi gent disposada a escriure'n. Tenim una quantitat de blocs de temes molt variats que en garanteixen la continuïtat. És una eina que ens permet comunicar-nos amb altres persones que d'una altra forma ens seria impossible. I les diferents iniciatives que comentes ajuden encara més a fer-ho créixer. Crec que perduraran, i força, en el temps.
fra miquel ha dit…
Hola Arlequí,
vinc navegant des de Travelant amb les roses.
Tot i que ja et coneixia de veure els teus comentaris encara no m'havia passat pel teu blog (amb g). Però m'ha interessat el títol del teu post i per això t'ho comento.
Penso que tenim corda per estona amb els blogs. No només son llocs de trobada (com aquest comentari demostra)i coneixement , per a mi també és una eina de treball.
Jo, en el meu blog col·lecciono parcs, plantes i paisatges a manera d'arxiu d'imatges, a més de comunicar-me amb altres bloggers i també amb persones que no tenen blog i que em segueixen. També són llocs per compartir coses que fas, opinions, idees...
Potser els bloggers que només busquen relacionar-se trobin més atractiu el Facebook o el Twitter. De tota manera molts bloggers tenen compte en aquestes altres xarxes socials. Són compatibles. Un dels meus seguidors em twitteja els posts!
Ara mateix no sé si tornaré a passar pel teu blog, ja en segueixo un munt i un té uns límits...,però, espero que sí.
Gràcies per la paciència de llegir el comentari. (que s'ha fet una mica llarg ;o)
Una abraçada
Arlequí ha dit…
Hola Albert, m'ha agradat la teva opinió sobre el tema.

Fra Miquel, Benvingut al bloc o blog Antaviana. Me n'alegro que t'hagi interessant el post i si tornes a passar per aquí seràs ben rebut.
Clidice ha dit…
fa uns quants anys que anem "matant" cada medi de comunicació, tant els existents com els nous. No em preocupa gaire si n'hi ha per estona o no, el que em preocuparia és que no existís cap fórmula per poder expressar-nos. De moment els blogs són una forma ràpida i econòmica perquè moltes persones poguem arribar a dir-hi la nostra no? :)
Arlequí ha dit…
Totalment d'acord Clidice :)
jomateixa ha dit…
estic d'acord amb totes les opinions donades, però jo també preguntaria: quan parlem de llarga, a quan temps ens referim?
Per què ja hi ha blocs que fa dos, tres, quatre... anys que duren.
Crec que n'hi ha per anys, el que pot fer por que passi és que deixin de ser gratuïts. Això quan ja t'hi has enganxat pot ser molt empipador.
nickmazziu ha dit…
Jo penso que a través de la xarxa social pots promocionar el teu blog personal i donar-te a conéixer entre els teus amics i coneguts.

Et deixo el meu a veure si t'agrada!

www.astronickmazziu.blogspot.com
Arlequí ha dit…
Hola Jomateixa! Jo també crec que els blocs o blogs tenen encara molta corda.

Nico, de moment no em cal promocionar el blog o bloc perquè quan faig un post s'actualtizar a Blogs de lletres, i els seguidors el llegeixen.

Gràcies!