L'Editorial: Tenen llarga vida els blogs o blocs?

Fa uns quants anys els blocs o blogs van començar a brollar a la xarxa, definir ara aquest terme seria llarg i complex. El cert és que durant aquest període han sorgit activitats al voltant del bloc o bloc: Les Jornades de la Catosfera a Granollers, La primera antologia de blogs en català, l'Ateneuesfera a la qual vaig assistir per primera vegada en la seva desena edició, i les diferents convocatòries de premis entorn als blocs/blogs. Paral·lelament han sorgit noves eines digitals anomenades xarxes socials, com són el Facebook i el Twitter. Davant de l'èxit massiu d'aquestes dues eines esmentades, em ve una pregunta: Tenen llarga vida els blocs o blogs? La resposta a aquesta qüestió retòrica és no, perquè som a l'era on qualsevol novetat a la xarxa té un presència efusiva inicial però passatgera. I ben segur que en el futur naixeran nous formats i noves joguines cibernètiques. Ara bé, la diferència entre la blogsfera de la resta d'àmbits de la xarxa social rau en què hi ha diversitat de temàtiques, com diversitat de lectors i lectores. Gràcies als posts i als comentaris es crea un "feedback" immediat i interactiu entre els autors/res dels blogs/blocs i els lectors/lectores. I això no és tot, perquè les trobades blocaires que s'organitzen i se celebren regularment ens permeten d'una banda
desvirtualitzar-nos, i de l'altra, conèixer nous blocaires i noves manera d'escriure sobre un mateix tema. Tampoc cal oblidar que arran d'aquest món blocaire, hem pogut homenatjar molts autors de la literatura catalana, que ja no hi són en cos però sí en ànima: Joan Brossa, Carles Riba, Joan Amades, Salvador Espriu... i d'aquesta manera es crea un moviment 2.0 que tot i que reuneix a blocaires de diversa índole, els uneix la blogsfera i la voluntat de comunicar i comunicar-se amb els lectors i lectores. Així no cal que ens posem sentimentals si pensem que un dia la blogsfera potser formarà part de la memòria cultural. Aquest format es resisteix davant de les noves eines de la xarxa social, i encara ha d'oferir moltes píndoles culturals a tots i totes els que vulguin degustar-les, ja sigui per criticar-les o aplaudir-les.