Paisatges literaris: Senzillesa natural





















Camino en solitud per aquest racó de món, lluny de la fressa urbana. Sento els braços d'escuma com m'abracen els peus amb dolcesa, deixant un rastre de sal que m'enduc i el cel és testimoni dels meus passos.

Comentaris

Maria Rosa ha dit…
Magnifics versos y fantástica i sobrenatural imatge. Et felicito per ambdues coses. Una abraçada.
Arlequí ha dit…
Moltes gràcies Maria Rosa. Una abraçada.