Ves al contingut principal

Reflexions en veu alta: Ser o no ser premiat















Aquests dies són dies de premis blocaires o blogguers. D'una banda, hi ha els Premis C@ts, que són els premis populars de la catosfera, on els lectors i lectores proposen blogs o blocs en cadascuna de les categories. D'altra banda, hi ha la tercera edició dels Premis Blocs, també organitzat per categories. En un principi, no ens enganyem, si algú està nominat a uns premis això ens alimenta l'ego, però realment sempre hi ha un punt de subjectivitat en les votacions i la tria final, perquè crec que hi ha tants blocs o blogs com lectors i lectores. Cadascú de nosaltres tindrà una sèrie de blocs preferits perquè consideri que els continguts són interessants, i realment es pot arribar a dir que un és millor que un altre? Francament, sempre he pensat que aquestes dicotomies de millor o pitjor són qüestionables, perquè qui és que decideix què és bo i què no és, si tots estem en un mateix vaixell: la xarxa, i amb un mateix objectiu: comunicar i comunicar-nos a través dels posts que escrivim. Pot ser que hi hagi dies que escrivim coses interessants i dies que escrivim sobre temes que no interessin a ningú, però valorar un bloc o blog només perquè ha obtingut un premi sempre és complex. Amb tot això, no nego que em fa il·lusió saber que hi ha gent que ha nominat l'Antaviana, però per a mi precisament el "premi" ja és aquest, saber que hi ha lectors i lectores que donen vida a l'Antaviana, quan llegeixen allò que escric. Perquè per a mi el més emotiu és la interactivitat que es produeix entre jo i els lectors i lectores que em llegeixen. Sense vosaltres, l'Antaviana no tindria raó de ser.

Comentaris

Clidice ha dit…
moltes felicitats doncs! :)
Arlequí ha dit…
Moltes gràcies Clidice ;) Va ser divertit desvirtualitzar-nos eh!