150è aniversari Anton Txèjov: El discurs metaliterari a La gavina

Foto presa de la xarxa

Anton Txèjov va escriure una de les seves primeres obres més conegudes i universals La Gavina a finals del segle XIX. En aquesta obra, l'autor elabora un discurs metaliterari que es vincula estretament amb el discurs vital a través d'un argument: Un escriptor Kostia busca la fama com a tal amb les seves obres, però ni la crítica ni el públic no el valoren, finalment, la desesperació i el rebuig del seu amor no correspost, Nina, l'aboquen al suïcidi. El discurs metaliterari està basat en la dualitat dels dos personatges principals: Kostia i Trigorin, l'un és un escriptor fracassat, l'altre és un escriptor d'èxit social. Aquí comença el conflicte, i d'aquí també sorgeix el diàleg de la tasca de l'escriptor i de l'èxit o el fracàs, dues cares d'una mateixa moneda, que es representen en els dos personatges esmentats. Dins del discurs metaliterari, també hi ha un discurs vital que està relacionat amb l'altre: el fracàs social i amoròs de Kostia el duu al suïcidi.

En l'argument dramàtic hi ha un símbol que pot tenir moltes interpretacions: la gavina. En una primera lectura, la gavina és un correlat literari del final tràgic de l'escriptor frustrat. A més a mñes, la gavina és un ocell que simbolitza la llibertat vital cosa que els manca a la majoria de personatges de l'obra que viuen en una passivitat, tret que també es pot identificar amb la gavina dissecada. La gavina és doncs el símbol que enceta el discurs metaliterari que no només tracta de la tasca de l'escriptor sinó del seu paper en la societat en funció de l'èxit o del fracàs socials.