3r Aniversari d'Antaviana

-















3r Aniversari d'Antaviana

Comentaris

  1. Pilar28 de juliol del 2010, a les 9:23

    Felicitats! Tres anys, és molt de temps.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls28 de juliol del 2010, a les 9:25

    Moltíssimes gràcies Pilar!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Anònim28 de juliol del 2010, a les 9:58

    一棵樹除非在春天開了花，否則難望在秋天結果。............................................................

    ResponElimina
  4. Mercè28 de juliol del 2010, a les 10:14

    MOLTÍSSIMES FELICITATS!!!

    Molts petonets.

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls28 de juliol del 2010, a les 10:21

    Traducció: 一 棵树 除非 在 春天 resultats 开了花 caure el cel en peu el desig cap regla.

    Moltíssimes gràcies Mercè!

    Molts besets.

    ResponElimina
  6. Clidice28 de juliol del 2010, a les 11:26

    Moltes felicitats :) i que en siguin molts més! :)

    ResponElimina
  7. McAbeu28 de juliol del 2010, a les 11:42

    Moltes felicitats!. Espero que ens continuem llegint durant molts anys més. :-))

    ResponElimina
  8. Roser Caño Valls28 de juliol del 2010, a les 12:14

    Hola Clidice! Moltes gràcies :)
    McAbeu, jo també ho espero :-))

    ResponElimina
  9. Anònim28 de juliol del 2010, a les 12:27

    A la una
    a les dues
    a les tres

    SUPERTRES!

    Per molts anys!!
    Imma

    ResponElimina
  10. Roser Caño Valls28 de juliol del 2010, a les 12:32

    Hola Imma!
    A la una
    a les dues
    a les tres

    SUPERGRÀCIES!

    ResponElimina
  11. Josep de Vic.28 de juliol del 2010, a les 12:41

    Per molts anys, que es moltripliquin per molts. Una abraçada.

    ResponElimina
  12. Roser Caño Valls28 de juliol del 2010, a les 12:44

    Moltes gràcies Josep de Vic, ho intentarem.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  13. Biel Barnils Carrera28 de juliol del 2010, a les 18:40

    Felicitats!

    ResponElimina
  14. Roser Caño Valls28 de juliol del 2010, a les 18:50

    Moltes gràcies, Biel!

    Una abraçada.

    ResponElimina
  15. El veí de dalt2 d’agost del 2010, a les 19:32

    Endavant les atxes!

    ResponElimina
  16. Roser Caño Valls2 d’agost del 2010, a les 19:39

    Moltíssimes gràcies, Veí de dalt. Per cert no m'oblido del premi, a finals d'aquesta setmana passaré per correus!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació