Buff! Doncs el primer que m'ha passat pel cap ha estat l'atropellament que va succeïr a Castelldefels per Sant Joan. Deixant de banda aquest tema, suggereix un llarg i complicat camí a recórrer.
Em suggereix una pau estranya, un dolor del temps ancorat a les vies, el record d'un avi que va perdre un braç treballant de ferroviari, la direcció del destí de tots els éssers - que ve a ser la mateixaper a tots: néixer, créixer, envellir, morir - també, una boira que deixa espai al silenci, a imaginar nous horitzons.
23 comentaris:
Buff! Doncs el primer que m'ha passat pel cap ha estat l'atropellament que va succeïr a Castelldefels per Sant Joan.
Deixant de banda aquest tema, suggereix un llarg i complicat camí a recórrer.
Viu el dia a dia, que és el fragment de la via que veiem clarament, que el camí és llarg i no sabem què ens depara.
人生中最好的禮物就是屬於自己的一部份............................................................
L'eternitat.
Potser és el destí que, sempre savi, ens porta cap a la realitat final del nostre camí.
Uff... La incertesa del que vindrà.
Una abraçada.
Albert, em sap greu que t'hagi vingut al cap aquell tràgic accident.
Novesflors, bona interpretacióvital!
Calpurni, interessant suggeriment!
Maria C., molt poètic!
Mercè, tens raó pots ser un camí d'incertesa.
Traducció: una bona part dels millors jo en la vida.
Un camí sense retorn...
Em suggereix una pau estranya, un dolor del temps ancorat a les vies, el record d'un avi que va perdre un braç treballant de ferroviari, la direcció del destí de tots els éssers - que ve a ser la mateixaper a tots: néixer, créixer, envellir, morir - també, una boira que deixa espai al silenci, a imaginar nous horitzons.
Apuntador, una interpretació poètica i trista!
Helena, celebro que aquesta imatge et suggereixin tantes coses!
doncs a mi només em vénen ganes de començar a caminar, perquè per a això s'han fet els camins :) em pregunto que hi deu haver més enllà de la boira?
Doncs escapar-me cap a la llibertat de les vacances perquè la vida vulguis o no va passant!! petonets!!!
Hola Clidice! M'agrada aquesta idea de començar a caminar :)
Hola Nico! Espero que aviat puguis gaudir de les vacances!
L'horitzó que sempre s'albira i mai s'aconsegueix, igual com el del mar, igual com una pastanaga davant d'un burro.
Hola Helena, és molt bonica aquesta interpretació!
Jo m'imagino, el trenc de la vida, amb la boira no podem veure lo que ens succeirà i quan ens toca baixar o sia el traspàs a l'altra vida.
Hola Josep! Bona interpretació!
D'on vinc?
Somnis entre boires
Hola Francesc! Aquesta és una bona pregunta!
Rafel, quin somni més boirós!
Un camí per començar que no se sap a on et portarà, l'angoixa de no saber-ho....
Caram, Natàlia! Espero que l'inici d'aquest camí no sigui angoixós!
Se me n'ha acudit una altra: "Per això malgrat la boira cal caminar", que diu Llach.
Publica un comentari a l'entrada