Estacions: "Lorelei" de Gabriel Ferrater





















Foto presa de la xarxa


Lorelei


Sé molt bé tot el que vol dir
que em trobi tan content.
Un instant d'un passat estiu
no se me'n va del pensament.
Les pedres tèbies de lluna,
i a l'herba frisa el vent de mar.
Per una escala que s'enruna
pugen ella i un embriac.
La noia amb blue-jeans es proposa
tenir bondat per l'home incert.
No fuig de veure's en l'ull de boira
ni burla el pas que es perd.
Ara la mena un seny d'ofrena:
li han dit sempre que l'ofegués.
I això, tota soleta,
la noia meva ho ha fet.

Ferrater, Gabriel. “Lorelei”. Les dones i els dies. Barcelona: Ed. 62, MOLC, 1979

Comentaris

士凱士凱 ha dit…
世界上沒有本來就應該的事,因為老天爺也沒有劇本..................................................
Arlequí ha dit…
Traducció: 没有 aquesta cosa en el món de la 来 就 应该, tenir un llibre de jugades per la vella causa el cel avi 也