La incògnita Qui és? Segona pista

-



















Foto presa de la xarxa

Aquí teniu la segona pista:

1. És una dona.
2. És la protagonista d'una novel·la catalana del segle XX.

Comentaris

  1. Nat23 de juliol del 2010, a les 10:52

    És Júlia????????

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls23 de juliol del 2010, a les 10:56

    Benvinguda Natàlia! No, no és la Júlia!

    ResponElimina
  3. Rafel23 de juliol del 2010, a les 13:32

    És Pilar Prim?

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls23 de juliol del 2010, a les 14:21

    Hola Rafel! No, no és Pilar Prim!

    ResponElimina
  5. Nat23 de juliol del 2010, a les 15:02

    Laura , de Laura a la ciutat del sants???

    Sóc caparruda...vull guanyar jeje ;-)

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls23 de juliol del 2010, a les 15:49

    Hola Natàlia!No és Laura a la ciutat dels sants. Al final te'n sortiràs :)

    ResponElimina
  7. Gabriel23 de juliol del 2010, a les 16:45

    La veritat hi poden haver moltes possibilitats...
    Aloma de Mercè Rodoreda
    Colometa de La Plaça del diamant de Mercè Rodoreda
    Teresa Valldaura de Mirall trencat de Mercè Rodoreda
    Ramona, Adéu de Montserrat Roig
    La Salvatge d'Isabel Clara-Simó
    O potser és el algun personatge d'alguna autora de principis del S.XX: Víctor Català (Caterina Albert) o Aurora Bertrana.
    Crec que hauràs de donar alguna altre pista...
    O potser amb els títols que he dit ja ho he encertat.

    ResponElimina
  8. Roser Caño Valls23 de juliol del 2010, a les 17:26

    Gabriel és un dels personatges dels que has dit. Demà donaré una altra pista, ves pensant quina de les opcions pot ser la correcta ;)

    ResponElimina
  9. novesflors23 de juliol del 2010, a les 19:42

    Natàlia (Colometa).

    ResponElimina
  10. Roser Caño Valls23 de juliol del 2010, a les 20:30

    Hola Novesflors! No, no és la Natàlia (Colometa).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació