La veritat hi poden haver moltes possibilitats... Aloma de Mercè Rodoreda Colometa de La Plaça del diamant de Mercè Rodoreda Teresa Valldaura de Mirall trencat de Mercè Rodoreda Ramona, Adéu de Montserrat Roig La Salvatge d'Isabel Clara-Simó O potser és el algun personatge d'alguna autora de principis del S.XX: Víctor Català (Caterina Albert) o Aurora Bertrana. Crec que hauràs de donar alguna altre pista... O potser amb els títols que he dit ja ho he encertat.
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Aquí teniu un nou podcast, La intel·ligència articial pot ser un daltabaix per a l'art? És una reflexió personal, i sense ser cap experta sobre si la IA canviarà la manera de crear art.
Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
És Júlia????????
ResponEliminaBenvinguda Natàlia! No, no és la Júlia!
ResponEliminaÉs Pilar Prim?
ResponEliminaHola Rafel! No, no és Pilar Prim!
ResponEliminaLaura , de Laura a la ciutat del sants???
ResponEliminaSóc caparruda...vull guanyar jeje ;-)
Hola Natàlia!No és Laura a la ciutat dels sants. Al final te'n sortiràs :)
ResponEliminaLa veritat hi poden haver moltes possibilitats...
ResponEliminaAloma de Mercè Rodoreda
Colometa de La Plaça del diamant de Mercè Rodoreda
Teresa Valldaura de Mirall trencat de Mercè Rodoreda
Ramona, Adéu de Montserrat Roig
La Salvatge d'Isabel Clara-Simó
O potser és el algun personatge d'alguna autora de principis del S.XX: Víctor Català (Caterina Albert) o Aurora Bertrana.
Crec que hauràs de donar alguna altre pista...
O potser amb els títols que he dit ja ho he encertat.
Gabriel és un dels personatges dels que has dit. Demà donaré una altra pista, ves pensant quina de les opcions pot ser la correcta ;)
ResponEliminaNatàlia (Colometa).
ResponEliminaHola Novesflors! No, no és la Natàlia (Colometa).
ResponElimina