L'entrevista blocaire: Jesús M.Tibau

-










Enceto la nova secció l'entrevista blocaire amb el Jesús M. Tibau que m'ha contestat molt amablement i amb rapidesa a les preguntes:


  1. Quin any vas crear el teu primer bloc? 2007

  2. Bloc o blog? Em decanto més per blog, ja que és el terme que es fa servir internacionalment. A més, en català hi ha moltes paraules acabades en g, encara que la penúltima lletra sigui una vocal tònica.

  3. “Un bloc s'alimenta dels comentaris dels lectors”, creus que és veritat? Per a un blocaire, la necessitat principal és la necessitat d’expressar-se, però sense comentaris possiblement tindríem la sensació de clamar al desert, i acabaríem a poc a poc deixant el blog. Els comentaris i les relacions que es creen entre blocaires són la nostra gasolina.

  4. Què t'ha aportat el bloc? Sobretot m’ha permès conèixer virtualment, i després personalment, a moltíssima gent interessant d’arreu del país, que gairebé s’han converitt en una mena de família a qui estimo. I també m’ha fet més observador.

  5. Cita un bloc i digues per què. Sense dubte, la pregunta més difícil, perquè en voldria citar moltíssims. Diré el primer del qual vaig tenir notícia, i un dels principals causants de la febre blocaire a les Terres de l’Ebre: La Marfanta. http://lamarfanta.blogspot.com/

Comentaris

  1. Maria Rosa Ferré18 de juliol del 2010, a les 18:26

    Felicitats per aquesta primera entrevista un magnific i incansabkle blocaire. Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls18 de juliol del 2010, a les 18:28

    Gràcies Maria Rosa. Estic totalment d'acord amb tu amb lo de magnífic i incansabkle blocaire. Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Clidice18 de juliol del 2010, a les 18:43

    En Tibau és tota una icona blogaire :) molt encertat això d'entrevistar-lo :)

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls18 de juliol del 2010, a les 20:50

    Estic d'acord amb tu Clidice :) La propera entrevista serà una blocaire, saps qui serà? :)

    ResponElimina
  5. Jesús M. Tibau18 de juliol del 2010, a les 22:44

    és un honor que hagis pensat en mi per a iniciar aquesta secció. Sempre estàs buscant complicitats i formes de remoure la Catosfera, i això no té preu.
    Moltes gràcies.

    ResponElimina
  6. el pidolaire entretingut18 de juliol del 2010, a les 23:39

    No serà Partènope, oi?

    Com va la calor Roser?

    Clidice bufa per la muntanyes que donen a la teua balconada?

    Unes abraçades

    ResponElimina
  7. Roser Caño Valls19 de juliol del 2010, a les 7:25

    Potser sí Pidolaire entretingut. La calor la vaig suportant gràcies a l'aire acondicionat :)

    Unes abraçades

    ResponElimina
  8. Pilar19 de juliol del 2010, a les 9:14

    Bona iniciativa. Bon inici. Bon camí...

    ResponElimina
  9. Roser Caño Valls19 de juliol del 2010, a les 10:50

    Moltes gràcies, Pilar! Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Admin19 de juliol del 2010, a les 11:46

    Una molt bona iniciativa. A veure si té continuïtat.

    ResponElimina
  11. Roser Caño Valls19 de juliol del 2010, a les 15:51

    Hola Coro! Gràcies, tindrà continuïtat!

    ResponElimina
  12. Rafel20 de juliol del 2010, a les 13:27

    Només tres anys o tota una vida blogaire. Un món ple de grans iniciatives i una xarxa de complicitats.

    Bona entrevista i un encert començar pel Tibau.

    ResponElimina
  13. Roser Caño Valls20 de juliol del 2010, a les 15:18

    Moltes gràcies, Rafel!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació