Què et suggereix...

-















Foto presa de la xarxa





aquest poema visual?

Comentaris

  1. zel21 de juliol del 2010, a les 10:40

    La primera paraula que m'ha vingut al cap ha sigut món, és clar. he confòs el dibuix i pensava que eren bitllets...

    ResponElimina
  2. Rafel21 de juliol del 2010, a les 13:34

    Una taula amb decoració de l'any de la picor.

    ResponElimina
  3. Unknown21 de juliol del 2010, a les 16:09

    això sembla un plat amb trossos de un altre plat trencat al damunt..

    ResponElimina
  4. L'apuntador21 de juliol del 2010, a les 16:38

    Un trencadís, un mosaic...

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls21 de juliol del 2010, a les 16:52

    Hola Zel, una bonica interpretació!

    Rafel, això de la taula amb decoració de l'any de la picor està molt bé!

    Susana, m'agrada la teva interpretació!

    Apuntador, quin mosaic més bonic!

    ResponElimina
  6. Vida21 de juliol del 2010, a les 17:52

    La cara més barroca de la lluna :)

    ResponElimina
  7. Josep de Vic.21 de juliol del 2010, a les 20:34

    Sembla un plat ple de tovallons de conjunt.

    ResponElimina
  8. Pilar21 de juliol del 2010, a les 21:30

    Que faltarà un plat a taula.

    ResponElimina
  9. Roser Caño Valls21 de juliol del 2010, a les 23:50

    Caram, Vida quina interpretació més poètica!

    Josep de Vic,un plat molt bonic el teu!

    Pilar, a la taula de'n Bernat qui no hi és no hi és comptat!

    ResponElimina
  10. MARIA FORS22 de juliol del 2010, a les 9:45

    Llenços amagats desgranant somnis argentats.

    ResponElimina
  11. Roser Caño Valls22 de juliol del 2010, a les 13:05

    Hola Maria C.! M'agrada molt la teva interpretació!

    ResponElimina
  12. Roser Caño Valls22 de juliol del 2010, a les 22:21

    Moltíssimes gràcies a tots i totes per les vostres aportacions a aquesta secció! Una abraçada brossiana!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació