Foto presa de la xarxa
Una cançó, un somriure dolç iinesborrable, intercanvi de paraules desagradables, un dia tenebrós..., els instants viscuts dins la nostra pell ara són milions de retalls de diari en blanc i negre, que retallem curosament i els guardem al nostre àlbum particular com un tresor impreuable.
2 comentaris:
Des del jardí, sota l’alzina, la brisa acaronava el mots perduts que el vent arrossegava, més enllà de la memòria. Els records desfilaven, atemorits, amb la por que la veritat amagava, sense que el raonament hi pogués posar fi a tanta basarda.
( Retall d'un dels meus monòlegs: "Monòleg de nostàlgia"
Maria Consol
Benvinguda Maria Consol! Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada