Ves al contingut principal

Travessar el túnel fosc
















Foto presa de la xarxa




M'embriaga un alè de felicitat que prové de l'atmosfera que m'envolta i de sobte, em trobo en un túnel fosc, que hauria de creuar per continuar el meu camí. Entro a poc a poc, palpant les parets i encenent una llanterna que il·lumina el meu rumb, aleshores en una de les parets de ciment hi trobo escrits dos noms enllaçats per un òrgan que batega. Continuo el meu camí i començo albirar de lluny una filera d'arbres verds, semblen molt lluny, camino i camino sense sentir gairebé els peus, fins que finalment la llum de Febus m'enlluerna. He travessat el túnel, i he deixat la por enrere.

Comentaris

Arlequí ha dit…
Traducció: Afegiu l'oli - com magistral recolzen la teoria de la no-capital
Pilar ha dit…
Tindrà continuació? És com el començament d'un conte oníric.
Pel que fa al comentari, tot i que l'has traduit continuo sense enterar-me del que vol dir.
Arlequí ha dit…
Hola Pilar! No sé si tindrà continuació aquest relat, potser sí.
Jo tampoc l'entenc gaire, són seguidors japonesos que em deixen aquests comentaris.
NaiaraRuiz ha dit…
M'encanta. La cosa està en superar-se sempre, per combatir la por cal fer-li front!
Arlequí ha dit…
Benvinguda al bloc/blog Naiara. Gràcies per les teves paraules!