Troba les paraules... Algunes pistes

-

















Foto presa de la xarxa



Aquestes són les pistes per a descobrir les paraules amagades. La persona que descobreixi totes les paraules guanyarà un exemplar d'A l'altra banda del riu dedicat. La persona guanyadora m'haurà d'enviar l'adreça al correu rcanovalls@gmail.com. En la paraula amagada 6, qualsevol títol d'un poema de Joan Maragall serà donat per bo.


1. Nom d'un rei literari, l'espasa del qual es deia Escalibur.

ARTUR

2. Nom d'un corrent literari del segle XVII.

BARROC

3. Gènere de la literatura popular.

CANÇÓ DE BANDOLERS

4. Nom d'una secció del blog Tens un racó dalt del món que té molta cara.

CARES DEL MÓN

5. Nom d'un obra d'un autor irlandès del segle XX.

DUBLINESOS

6. Nom d'un poema de Joan Maragall. (Qualsevol títol dels poemes de Maragall seran acceptats com a vàlids).

CANT ESPIRITUAL

7. Nom d'un poema de Màrius Torres.

PRESÈNCIA

8. Nom d'uns convits que ens proposa en Francesc Mompó al seu blog.

CONVITS ESTIUENCS

9. Nom d'un poemari de Joan Salvat-Papasseit.

LA GESTA DELS ESTELS

10. Nom d'una sèrie posts poètics del blog Antaviana dedicada a un personatge ideal:

AL GENTIL


De moment, hi ha tres participants que van per bon camí: En Francesc Mompó, el Veí de Dalt i la Pilar. Felcititats a tots tres! En Francesc les està endevinant totes! La Pilar ja ha endevinat totes les paraules, Pilar has fet molts deures eh! Gràcies, guapa! El Veí també ha encertat totes les paraules, moltes felicitats, guapo! El senyor Valls, també les ha encertat totes, enhorabona, guapo!

Comentaris

  1. Francesc Mompó9 de juliol del 2010, a les 11:53

    1 Artur; 2 Barroc.
    Salut i Terra senyoreta Valls.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls9 de juliol del 2010, a les 12:19

    Molt bé, senyor Valls. Ja en té dues i ben segur que en té més ;)

    ResponElimina
  3. Francesc Mompó9 de juliol del 2010, a les 13:00

    3 Cançó de corrandes.
    8 No caic ara hehehhe
    10 Seria Gentil, però no em quadra
    Salut i Terra

    ResponElimina
  4. Francesc Mompó9 de juliol del 2010, a les 13:03

    9 La gesta dels estels

    ResponElimina
  5. Francesc Mompó9 de juliol del 2010, a les 13:21

    4 Cares del món

    ResponElimina
  6. Francesc Mompó9 de juliol del 2010, a les 13:24

    7 Al Present (?)

    ResponElimina
  7. Roser Caño Valls9 de juliol del 2010, a les 13:26

    Senyor Valls t'hauré de regalar un altre llibre?

    ResponElimina
  8. Francesc Mompó9 de juliol del 2010, a les 13:27

    6 Cant espiritual
    Senyoreta Valls, li'l regalem a qui endevine la 8.
    Una abraçada
    Salut i Terra

    ResponElimina
  9. Francesc Mompó9 de juliol del 2010, a les 13:32

    5 Dublinesos

    ResponElimina
  10. Francesc Mompó9 de juliol del 2010, a les 21:41

    Va, senyoreta Valls, la 7, Presència

    ResponElimina
  11. Pilar10 de juliol del 2010, a les 11:12

    Gràcies, profe! Quis exàmens deus posar, marededeúdelsdesemparats!!!!!

    ResponElimina
  12. Roser Caño Valls10 de juliol del 2010, a les 11:30

    Gràcies a tu Pilar! Si et dic la veritat la majoria d'alumnes aproven els meus exàmens i amb bones notes!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació