Foto presa de la xarxa
Retorn a Ítaca.
Sóc com un nadó davant teu.
Tu ets l’aigua blanca i callada.
Al port m’espera un gran vaixell
i jo llevo l’àncora per salpar.
El far em duu a Ítaca
i m’aturaré a tots els ports.
Caminaré descalça per la ribera,
però les Muses m’acompanyaran
per trencar el teu silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada