Auca de blogs: Una finestra oberta

-
























Des del blog Tumateixllibres ens proposen fer un auca de blogs aquí us deixo la meva aportació:

Una finestra que ningú no sap tancar,
és un indret per on pots passejar.
Una finestra que ens convida a mirar,
deixant sentir una veu que ningú no pot empresonar.

Comentaris

  1. Jordi Cirach14 d’agost del 2010, a les 19:37

    Fantàstic!

    La veritat és que aquest minipoemari té tota la raó del món els blocs s'han convertit en un nova finestra al món.

    Jordi Cirach
    L'À | L'imperdible de L'Ànima
    http://www.imperdibleanima.blogspot.com

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls14 d’agost del 2010, a les 21:12

    Moltes gràcies Jordi!

    ResponElimina
  3. Francesc Mompó15 d’agost del 2010, a les 11:23

    La finestra és un dels espai recurrents en poesia. Dalí ho plasmà molt bé amb (era la germana d'ell la model, o era la Gal·la?).
    Bon diumenge, senyoreta Valls.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls15 d’agost del 2010, a les 11:36

    Bon diumenge, senyor Valls.

    ResponElimina
  5. Anònim16 d’agost del 2010, a les 4:58

    生、死、窮、達，不易其操。......................................... ........................

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls16 d’agost del 2010, a les 7:35

    Traducció: Vida, mort, problemes financers, nosaltres, eterna 操.

    ResponElimina
  7. sànset i utnoa16 d’agost del 2010, a les 11:11

    Aquesta és una auca ben realista!

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. Roser Caño Valls16 d’agost del 2010, a les 15:10

    Moltes gràcies Sànset!

    ResponElimina
  9. Garbí2417 d’agost del 2010, a les 22:26

    bona aportació a l'auca.....amiga nova

    ResponElimina
  10. Roser Caño Valls18 d’agost del 2010, a les 8:23

    Moltes gràcies, garbi24! Benvingut a l'Antaviana!

    ResponElimina
  11. Roser Caño Valls18 d’agost del 2010, a les 11:12

    Traducció: Quadre Aya Yoshi 续 发 请 继! Afegiu l'oli afegir l'oli afegir l'oli!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació