Foto presa de la xarxa
FASCICLE I:
Després d'un llarg divendres estressant, l'Olga va topar-se amb l'Anna, i ella li diu:
-Olga has perdut una arracada. Instintivament, ella fa el gest de tocar-se l'orella per comprovar-ho. - Tens raó. He perdut l'arracada.
FASCICLE II:
L'Olga va marxar sense dir adéu a l'Anna, estava capficada: On dec haver perdut l'arracada? Intentava recordar què havia fet aquell dia, i de sobte es va adonar que tenia un buit a la memòria, no recordava res del què havia fet els darrers dies. Caminava i caminava sense saber quin rumb havia de seguir.
FASCICLE III:
Caminava i de sobte sentia una cremor als peus, l'Olga es va adonar que caminava descalça. "-On són les meves sandàlies?". "-Estic somniant?" Es va pessigar el braç i es va sentir un ai!. No, no estava pas somniant, caminava sense sandàlies pels carrers de la ciutat comtal. Aleshores com si una veu misteriosa l'empenyés va arribar fins a una bústia, on va trobar una nota amb el nom d'una destinatària: Olga.
FASCICLE IV:
Va llegir la nota en veu alta: has d'anar a una botiga de màgia, allà et deixaran unes sabatilles. Després has d'anar al port, i allà t'espera una barca i un barquer. L'Olga es va encaminar i
va trobar la botiga. El botiguer la va anomenar pel nom, i li va donar les sabatilles. -Gràcies- Li va dir l'Olga- -De res, que tinguis sort! Ella va marxar i caminant, caminant va arribar al port, allà l'esperava un home vell, prim, amb cabells blancs amb una barca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada