Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
El primer que m'ha passat pel cap (i és curiós el que et ve al cap quan escrius sense reflexionar):
ResponElimina"No existeix la perfecció. Aquest objecte damunt la sorra... Sembla un petit camió de joguina traspassant un desert a punt de finalitzar. I la mar, un altre desert ple de tot, amb el seu voler dominar la terra, perquè sap que un dia ho aconseguirà de nou, no cessa de murmurar..."
Benvingut Grocdefoc! M'agrada la reflexió que has fet és realment molt poètica.
ResponElimina