El Qüestionari: Mercè Climent



















  1. Quin va ser el llibre que et va fer entrar en el món de la literatura?

Els primers llibres que em vénen al cap són els contes de Perrault i de Grimm; també un que es titulava Cuentos al amor de la lumbre... Bé, més que un llibre en concret em vaig endinsar en aquest món per mon pare. Ell solia recitar-nos poemes –també ens cantava fragments d’òperes– i parlar-nos molt de literatura. Recorde una vegada que estava al llit griposa, no tindria més de deu anys, i perquè les hores em foren més curtes ell em llegia contes d’Edgar Allan Poe.


  1. Quan et vas adonar que t’agradava escriure?

Supose que des de ben menudeta. En primària teníem uns quaderns que es deien Aprendo a redactar –eren en castellà– i en ells s’explicava com fer narracions, descripcions, etc. A mi m’agradava molt escriure i sempre intentava ser original. De vegades potser el resultat fóra una mica pedant com en aquella narració on contava com havia estat una vesprada de compres i finalitzava el text amb una exclamació que deia més o menys: ¡Qué bien me lo pasé en Mercadona! (com si algú poguera passar una estona divertida en un hipermercat). Més tard, a l’institut, vaig guanyar alguns premis literaris de narració en valencià. Ja quan em vaig desplaçar a València –jo sóc d’Alcoi– per estudiar a la Universitat i tornava els caps de setmana al poble, mon pare en lloc d’interessar-se pels estudis em preguntava sempre: “estàs escrivint alguna cosa?”.


  1. Creus que és cert allò que deia Picasso: “la inspiració es troba treballant”?

La inspiració és millor que t’agafe treballant, evidentment. Però la realitat –almenys la meva– és que la inspiració ve quan ve. Un poc com deia Carner en la seva teoria de l’ham poètic, l’escriptor –com qualsevol artista– és un elegit dels déus i de tant en tant ells ens regalaren una imatge, un vers, una idea, un ritme...


  1. Quin autor de la literatura clàssica t’ha marcat més?

Quan vaig llegir aquesta pregunta em vaig preguntar: què és exactament un autor clàssic? Després vaig reflexionar: quins clàssics he llegit? Ara que m’hagen marcat de manera clara, doncs diria que Mercè Rodoreda. De fet vaig passar una temporada llarga buscant i llegint novel·les seves. Vaig pensar que jo voldria escriure com ella: contar històries, sí, però no de qualsevol manera, sinó amb una prosa molt acurada, un lèxic particular molt ric i creant uns personatges reals amb tota la seva complexitat, tal i com ho feia ella.


5. Digues una cita literària.

“Al punt que hom naix, comença de morir” de Pere March.




Comentaris

Mercè ha dit…
De bell nou moltes gràcies per pensar en mi. També l'he penjat al meu blog i he fet l'enllaç cap a ta casa perquè la gent puga trobar el camí.

Molts petonets!
Arlequí ha dit…
Moltes gràcies a tu, Mercè! M'alegra trobar escriptores i poder-les entrevistar perquè els blocaires les vagin coneixent.

Molts petonets!
Arlequí ha dit…
Moltes gràcies, Manel!

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies