Joan Brossa: Què et suggereix...

el dia
















aquest poema visual?

Comentaris

  1. fanal blau6 d’agost del 2010, a les 21:06

    No em cal retocar sintonies.
    Som i despertem
    en la mateixa franja acústica.

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls6 d’agost del 2010, a les 21:16

    Fanal Blau, una interpretació molt poètica.

    ResponElimina
  3. fanal blau6 d’agost del 2010, a les 21:38

    Arlequí,

    tinc uns bocins arxivats des de fa temps:

    Faristol
    on recolzar noves melodies.
    En realitat, però,
    com a pal de paller
    d'harmonies estrenades.

    ResponElimina
  4. Calpurni6 d’agost del 2010, a les 23:30

    No mentiràs, no robaràs, no mataràs.

    Salut.

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls7 d’agost del 2010, a les 8:25

    Gràcies pel poema, Fanal blau.
    Calpurni, és molt interessant aquesta interpretació!

    ResponElimina
  6. Vicicle7 d’agost del 2010, a les 8:50

    Tres i no res

    ResponElimina
  7. Roser Caño Valls7 d’agost del 2010, a les 11:59

    Benvingut Vicicle! Gràcies per la teva aportació!

    ResponElimina
  8. Vida7 d’agost del 2010, a les 13:08

    Silenci.
    Massa obvi? Salutacions.

    ResponElimina
  9. Roser Caño Valls7 d’agost del 2010, a les 14:56

    Hola Vida! No, no és massa obvi, totes les interpretacions són benvingudes ;)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada