L'entrevista blocaire: Montserrat Vilardosa

-
















  1. Quin any vas crear el teu primer bloc?

El 2008, el dia 26 de juliol va néixer “Un tel als ulls”, amb l'apunt “M'agrada el te”.


  1. Bloc o blog?

Blog. No veig cap incongruència d'aquest neologisme amb el nostre idioma. És més, al blog hi tinc el rètol “Açò és un blog, no pas un bloc”.


  1. “Un bloc s'alimenta dels comentaris dels lectors”, creus que és veritat?

Hi ha blogs de tota mena i condició, el que si que és cert és que el meu, sense els comentaris dels lectors no té cap mena de gràcia. La majoria dels apunts els faig per ser complementats per l'opinió del lector. D'una altra manera no tindria cap sentit per a mi. Tot i que entenc que n'hi hagi que tan els faci, no és un criteri avaluable, senzillament, cadascú a casa seva ...


  1. Què t'ha aportat el bloc?

Uf! Un munt de coses en positiu, tant d'aprenentatge com a nivell personal. Conèixer persones increïbles, o sigui, tot un privilegi i treballar molt, rastrejar, documentar-me, aprendre ... sobretot aprendre sense parar. I no oblidem que el blog pot ser una finestra oberta al món, molt important quan tens una vida una mica “avorridota”.


  1. Cita un bloc i digues per què.

En podria citar molts, moltíssims! Entre ells aquest, evidentment. Hi ha molta gent que està fent una tasca cultural, sense rebombori i gratuïta, que només d'aquí a uns anys serem capaços d'apreciar-ne el valor que comporta. Ara, si vols que et sigui sincera, el primer blog que miro cada dia és “The Daily Avalanche” de l'Allau.




Comentaris

  1. Eli4 d’agost del 2010, a les 15:59

    Esta be això de l'entrevista a blocaires.... Ara aniré a visitar aquest que esmenta!!!
    ;-D

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls4 d’agost del 2010, a les 16:16

    Hola Eli, benvinguda a l'Antaviana.
    Gràcies ;-D

    ResponElimina
  3. sànset i utnoa5 d’agost del 2010, a les 12:38

    "Un Tel als Ulls", un bloc (jo ho faig amb "c")que tots hauríem de llegir. Sempre n'aprenem alguna cosa.

    T'anirem llegint!

    *Sànset*

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls5 d’agost del 2010, a les 15:38

    Hola Sànset, Benvingut! Gràcies per la teva aportació!

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls6 d’agost del 2010, a les 12:29

    Traducció: L'amor, el cor de peces en forma de suma 受 两 拆开 来 是. Aneu amb compte amb qualsevol 去 对方 recepció, la precaució 去 amor propietat 对方

    ResponElimina
  6. Clidice25 d’agost del 2010, a les 9:06

    Ei! encara no l'havia vist ;) gràcies! veig que has treballat molt aquest agost, m'hauré de posar al dia :)

    ResponElimina
  7. Roser Caño Valls26 d’agost del 2010, a les 10:06

    Hola Clidice, tindràs feina a posar-te al dia perquè hi ha molts blogs que no han fet vacances :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació