Música i literatura: As Times Goes By






















L'any 1931 el compositor Herman Hupfeld va compondre una cançó que es convertiria en un clàssic de la música: As Times Goes By. L'anomenada peça musical no va obtenir la fama fins al 1942 gràcies a la pel·lícula Casablanca. En aquell film, l'encarregat de posar veu a la lletra fou Dooley Wilson. És el moment en què la protagonista, Ilsa Lund arriba al bar de'n Rick Blaine, i pronuncia una de les frases més conegudes del cinema universal: Torna-la a tocar Sam. La peça s'inicia amb tres estrofes que parlen del progrés i de com ha passat el temps fent que tot canviés:

[This day and age we're living in
Gives cause for apprehension
With speed and new invention
And things like fourth dimension.

Yet we get a trifle weary
With Mr. Einstein's theory.
So we must get down to earth at times
Relax relieve the tension

And no matter what the progress
Or what may yet be proved
The simple facts of life are such
They cannot be removed.]

En la tercera estrofa, la cançó diu que malgrat el progrés, les coses senzilles de la vida no canvien, i això s'enllaça amb la tornada:

You must remember this
A kiss is just a kiss, a sigh is just a sigh.
The fundamental things apply
As time goes by.

And when two lovers woo
They still say, "I love you."
On that you can rely
No matter what the future brings
As time goes by.

En aquesta peça musical doncs es parla d'un tema universal el pas del temps,però
es fa referència al fet que malgrat que tot es transformi, un petó és un petó, i dos amants sempre s'estimaran passi el que passi en el futur.

Moonlight and love songs
Never out of date.
Hearts full of passion
Jealousy and hate.
Woman needs man
And man must have his mate
That no one can deny.

It's still the same old story
A fight for love and glory
A case of do or die.
The world will always welcome lovers
As time goes by.

Oh yes, the world will always welcome lovers
As time goes by.

És a dir, que quan dues persones s'estimen, encara que tot canviï, encara que ells no estiguin junts el seu amor no canviarà. Potser és una cançó utòpica, però és bonic pensar que una cosa tan efímera com l'amor sigui un element inamobible en un món que contínuament es transforma. Cal dir que aquesta peça ha estat versionada per moltíssims intèrprets com són: Frank Sinatra, Billy Holliday, Louis Armstrong, Bob Dylan, Jimmy Durante, Barry White, Tom Waits, i una llarga llista de cantants, que han interpretat aquest clàssic i per tant, han contribuït a la seva pervivència en el món de la música, com una peça de col·leccionista.

Comentaris

Francesc Mompó ha dit…
Una pel·lícula per reveure-la de tard en tard, senyoreta Valls; d'aquelles de gintònic, sofà i parella.
Salut i Terra
Arlequí ha dit…
Un clàssic del cinema, senyor Valls!
Vinyet Panyella ha dit…
Gràcies per recordar-nos la gènesi d'una cançó eterna.
Arlequí ha dit…
De res Vinyet. Aquesta secció la tenia una mica oblidada, i l'he tornat a obrir amb aquesta cançó que com bé dius és eterna.

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies