Poesia visual: Esperant l'inesperable

-

Comentaris

  1. nickmazziu31 d’agost del 2010, a les 9:15

    Potser espera que s'acabi la crisi aquesta d'histèria dels ultrarics! jajaja

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls31 d’agost del 2010, a les 10:29

    Hola Nico! Bona interpretació!

    ResponElimina
  3. Nat31 d’agost del 2010, a les 13:27

    Jo crec que espera un ratolí i quan el vegi passar que Déu ens ajudi! jejeje
    O potser espera que acabi la ona de calor i poder sortir a fer el trapella...

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls31 d’agost del 2010, a les 15:30

    Hola Natàlia! Tot és possible...

    ResponElimina
  5. http://alonsocatala.blogspot.com/31 d’agost del 2010, a les 17:09

    Tinc un conte "La gata perla" (inclòs dins del llibre per a infants "Conta'm un conte") en el que els propietaris d'una gata es pregunten que mira amb tanta atenció a tot hora per la finestra de casa. Aquesta foto i alguns comentaris m'han fet pensar de nou en ell.

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls31 d’agost del 2010, a les 18:22

    Hola Manel! Mira què bé!

    ResponElimina
  7. Rafel31 d’agost del 2010, a les 20:23

    Com els de casa meva, estan esperant que passis i els acaronis el cap.

    ResponElimina
  8. Josep de Vic.31 d’agost del 2010, a les 20:29

    Molt bonic aquest gat. Jo veig que està en una pose de relax, jo m'imagino que està observant el mon desde la finestra, com està lluitant per tirar endevant. Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Roser Caño Valls31 d’agost del 2010, a les 21:18

    Quina interpretació més bonica, Rafel!

    Hola Josep de Vic, m'agrada el teu suggeriment.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  10. Xavier Caballé1 de setembre del 2010, a les 0:26

    Movia la cua de forma continua? Si l'estava movent és un indicador d'una posició de vigilància.

    Si per contra la cua (o només la punta, recorrent poca distància), aleshores simplement estava badant per la finestra :)

    Per cert, ja que el Rafel comenta això de la cua: el meu pare m'explicava la raó per la qual els gats aixequen la cua quan els acarones: és per fer-te saber que el gat s'ha acabat i has de tornar a començar pel cap :)

    ResponElimina
  11. Roser Caño Valls1 de setembre del 2010, a les 7:08

    Sí, movia la cua contínuament. És bo saber aquestes coses dels gats, gràcies Xavier Caballé :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació