Reflexions en veu alta: De la idea al paper

-




















Foto presa de la xarxa


Des de ben petita, sempre m'han rondat pel cap infinitat d'idees per a escriure. És clar, que una cosa és tenir la idea i l'altra és convertir aquesta en un text literari. No és pas una tasca senzilla, perquè tot individu pot tenir una bona idea però després cal trobar el camí fins a materialitzar-la. Les idees són la matèria prima d'un futur text literari, i seguidament hem de saber trobar aquest camí de què parlo, començant per triar el gènere, cercar la nostra veu..., sempre evolucionant en el nostre viatge literari. I és aquesta precisament la grandesa de la literatura, la tasca de materialitzar la idea al paper a través de la ficció i del llenguatge literaris. El més important no és si aconseguim un text literari de qualitat i per tant llegible, sinó fer el viatge essent per uns instants l'Ulisses que torna a la seva Ítaca estimada.

Comentaris

  1. nickmazziu10 d’agost del 2010, a les 13:30

    Curiosament estic amb un text que tinc de petit (el vaig escriure a 3er d'EGB i l'he anat refent durant els anys), un conte que ja tinc finalitzat, i m'agradaria preguntar-te què penses de l'autoedició. petonets!

    ResponElimina
  2. Roser Caño Valls10 d’agost del 2010, a les 15:40

    Hola Nico! La idea de l'autedició és bona, fins i tot t'aconsello que miris a Bubok, perquè crec que és una manera de publicar sense haver de pagar. Sort!

    ResponElimina
  3. Salvador Macip11 d’agost del 2010, a les 10:48

    Molt d'acord amb el que dius. Tenir idees és la part fàcil d'escrirue! :-)

    ResponElimina
  4. Pilar11 d’agost del 2010, a les 11:22

    Que no et distreguin els cants de sirena...Bon viatge, Arlequí.

    ResponElimina
  5. Roser Caño Valls11 d’agost del 2010, a les 14:11

    Gràcies SM i Pilar :)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació