Suggereix

-
















Foto presa de la xarxa


un títol per aquesta imatge.

Comentaris

  1. Roser Caño Valls18 d’agost del 2010, a les 13:11

    Temptació irresistible

    ResponElimina
  2. sànset i utnoa18 d’agost del 2010, a les 13:15

    Vacances!

    Ostres, no paro...

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls18 d’agost del 2010, a les 13:16

    Caram Sànset que ràpid que ets!

    ResponElimina
  4. Nat18 d’agost del 2010, a les 15:47

    Repós i delit...
    perquè me'l beuria amb delit al repós de l'ombra de l'estiu...quina pinta més bona!!!

    ResponElimina
  5. Maria Consol18 d’agost del 2010, a les 17:20

    El respir dels sentits.

    Des de Sinera,

    ResponElimina
  6. Roser Caño Valls18 d’agost del 2010, a les 17:24

    Natàlia, bon títol bon estiu!
    Maria Consol, molt suggerent!

    ResponElimina
  7. Jesús M. Tibau18 d’agost del 2010, a les 18:55

    aturar-se

    ResponElimina
  8. sargantana18 d’agost del 2010, a les 19:18

    respira...

    i no se perque...jajajajja
    salutacions arlequi
    feia dies que no venia..ho sento

    petons

    ResponElimina
  9. Roser Caño Valls18 d’agost del 2010, a les 20:17

    Hola Jesús! Gràcies per la teva aportació.

    Sargantana, no pateixis jo he fet uns dies de descans. Aquí sempre pots venir quan vulguis!

    ResponElimina
  10. fanal blau18 d’agost del 2010, a les 21:34

    Vespre amb regust de canyella.

    ResponElimina
  11. Roser Caño Valls18 d’agost del 2010, a les 21:47

    Fanal Blau, que tinguis un bon vespre!

    ResponElimina
  12. Francesc Mompó18 d’agost del 2010, a les 21:53

    "Somnis de canyella fresca", senyoreta Valls
    Salut i Terra

    ResponElimina
  13. Roser Caño Valls18 d’agost del 2010, a les 22:10

    Bons somnis tinguis, senyor Valls.

    ResponElimina
  14. Rafel18 d’agost del 2010, a les 23:32

    Desig d'estiu en equilibri.

    PD. No em puc resistir però amb fartons m'agradaria més.

    ResponElimina
  15. Roser Caño Valls19 d’agost del 2010, a les 7:50

    Hola Rafel! La imatge pot ser imaginada com vulguis!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació