Troba les paraules Especial Màrius Torres

-
















Foto presa de la xarxa



Falta poc perquè es compleixin els cent anys del naixement d'un poeta singular: Màrius Torres. És per això que li dedico aquest joc literari com a homenatge. Aquí teniu deu pistes per a descobrir les paraules amagades del poeta:

1. Nom de la ciutat de naixement de Màrius Torres.

_ _ _ _ _ _

2. Nom d'una ciutat que Màrius Torres va visitar durant el viatge de fi de carrera.

_ _ _ _ _ _ _ _ _

3. Nom i cognom de l'escriptor que visitava Màrius Torres al sanatori.

_ _ _ _ _ _ _ _ _

4. Nom autèntic de la Mahalta.

Dues respostes possibles facilitades pel Francesc Mompó Valls:

MERCÈ FIGUERES I MALALTA.

5. Pseudònim que el poeta va emprar en alguns dels seus escrits.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _


6. Nom de les dues llengües en les quals Màrius Torres va traduir obres
d'autors clàssics:

_ _ _ _ _ _ i _ _ _ _ _ _


7. Tres cognoms de tres autors clàssics que Màrius Torres va llegir:

_ _ _ _ _ _ _ , _ _ _ _ _ _ _ _ _ i _ _ _ _ _ _ _ _


8. Títol del poema al qual pertanyen aquests versos:

O somni ¿què m'importa la febre amb què m'enganyes/
si a l'ombra tremolosa de les seves pestanyes
trobo la rosa pàl·lida i amarga d'un somrís?

_ _ _ _ _ _ _

9. Any de la mort de Màrius Torres.

_ _ _ _


10. Nom d'un dels temes predominants en la poesia de Màrius Torres.

_ _ _ _ _ _

Comentaris

  1. Francesc Mompó8 d’agost del 2010, a les 16:02

    Pel que fa a la 4 la crítica diu que fou Mercè Figueres. Ara bé, hi ha una carta escrita pel Màrius Torres al seu amic Joan Sales en què diu que a ell i a la Mercè li havia fet molta gràcia l'homofonia entre Mahalta i malalta, i que per això havia fet l'associació; però que la Mahalta es referia a una princesa que s'havia casat amb Cap d'Estopes (Berenguer Ramon o Ramon Berenguer I, el mateix Torres deia que no se'n recordava molt bé), que estava sebollida en una catedral catalana. S'havia enamorat d'un nom de pedra, deia ell.

    ResponElimina
  2. Francesc Mompó8 d’agost del 2010, a les 16:10

    T'djunte l'adreça de l'article que vaig publicar fa molts anys:
    http://1en2.blogspot.com/2009/12/sobre-mahalta.html

    Ps. Era per a un estudi que feia sobre M. Torres en aquella època.

    ResponElimina
  3. Roser Caño Valls8 d’agost del 2010, a les 19:15

    Moltes gràcies Francesc. Bona manera de retre-li homenatge, i compartir-ho amb els blocaires.

    ResponElimina
  4. Roser Caño Valls9 d’agost del 2010, a les 8:01

    Traducció: pena de mort acumulada conclusió 转换 Infermeria Infermeria 来去-ment ...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

-
Imatge
Vicent Andrés Estellés va escriure el poema "Els amants" que més tard Ovidi Montllor va convertir en una cançó d'amor. El poema comença citant un dels grans poetes de la literatura medieval, Ausiàs March: La carn vol la carn. A aquesta citació li segueix un vers que esdevé una mena de tornada de tot el poema: No hi havia a València dos amants com nosaltres. Des dels primers versos Vicent Andrés Estellés descriu un amor carnal i real i el compara amb l'amor ideal de Petrarca, de López Picó, Carles Riba o Bécquer. És a dir, pren un tema clàssic de la literatura universal: l'amor ideal i/o espiritual i el contraposa a l'amor carnal, un amor que ell descriu en aquests versos: El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l'enyorança amarga de la terra,/ d'anar a rebolcons entre besos i arraps. I d'una bella manera el poeta juga amb aquests dos tipus d'amor, l'espiritual i el carnal. I en el darrer vers, és quan el poeta ens confessa
Més informació

El poema del mes: Cambra de Tardor"

-
Imatge
  Donem la benvinguda al mes de novembre amb el poema del mes, "Cambra de tardor" de Gabriel Ferrater. Cambra de la tardor  La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l’aire. Mira, s’obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se’ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d’olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se’n van de pressa. Digues, te’n recordaràs d’aquesta cambra? «Me l’estimo molt. Aquelles veus d’obrers ― Què són?» Paletes: manca una casa a la mançana. «Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen em fa estrany». Que lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adormides, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l’estiu, els dies oberts i sense besos, ben al fons el cos recorda: encara tens la pell mig del sol, mig d
Més informació