Vés al contingut principal

100 ANYS ROSA LEVERONI: Descobrint Rosa Leveroni






Logo extret de Blocs de lletres

Qui era Rosa Leveroni? Què escrivia? Aquestes són algunes de les qüestions que em volten pel cap, ara que es compleixen cent anys del naixement d'aquesta escriptora tan desconeguda per a mi. Durant els anys de carrera em van esmentar molts noms i moltes obres, però en cap moment no vaig sentir el nom de Rosa Leveroni. De vegades, hi ha molts autors i autores que queden en l'oblit, com per exemple, Vicent Andrés Estellés, Montserrat Roig, Salvador Espriu i un llarg etcètera de persones que van deixar la seva obra literària i que tot just estem començant a descobrir i llegir. El que he pogut esbrinar d'aquesta barcelonina és que conreava tant la poesia com la narrativa, i que tenia com a mestre en Carles Riba. Va publicar alguns dels seus poemes a la revista El Patufet. I va editar obres Epigrames i cançons, Presència i Record. Va col·laborar en les revistes Ariel i Poesia. I en la dècada dels 80 va sortir a la llum un recull de tots els seus poemes sota el títol Poesia. Crec doncs que és una autora amb una biografia intensa pel que fa a la seva participació en activitats literàries, i pel fet que es va relacionar amb escriptors com Carles Riba, Salvador Espriu o Maria Aurèlia Capmany. Celebro que s'organitzin aquests cententaris a escriptors/res perquè es realitzen activitats entorn a la figura i l'obra de Rosa Leveroni, una autora per a descobrir, sens dubte. Per concloure aquest apunt homenatgístic us reprodueixo un poema de Leveroni del llibre Epigrames i cançons:

Jo porto dintre meu
per fer-me companyia
la solitud només.
La solitud immensa
de l'estimar infinit
que voldria ésser terra,
aire i sol, mar i estrella,
perquè fossis més meu,
perquè jo fos més teva.

Comentaris

Maria Consol ha dit…
Bona tarda,
Acabo de llegir el teu post recordant a l’escriptora Rosa Leveroni. Estic d’acord en que es vagin fent homenatges a tants i tants escriptors que, de vegades, deixem de tenir en compte dins de les nostres lletres catalanes. Però, penso és una mica agosarat dir que Salvador Espriu és un escriptor oblidat. Potser l’hauran oblidat molts altres, però a la seva Sinera sempre el tenim present a tot hora, doncs allí on reposen les seves despulles són constants les visites, tant d’escoles com de persones anònimes que desitgen fer una visita a tan insigne poeta. El nostre cementiri porta el nom que ell li va donar i amb molt d’orgull que ho sentim. Salvador Espriu és fill adoptiu d’Arenys de Mar, doncs ell va néixer en una altra vila, però el arenyencs el sentim molt endins.
No sé si l’escola on dónes classe l’heu visitat, si no és així estaria bé que hi portessis els teus alumnes de secundària.
Salvador Espriu, ahir, avui i sempre.
Des de Sinera, una arenyenca de soca-rel .
Arlequí ha dit…
Hola Maria Consol! M'alegra haver-me equivocat amb això de l'Espriu.
Gràcies per la recomanació, per cert a Barcelona també hi ha un institut amb el nom de l'escriptor.

Salutacions cordials.