Digues què et suggereix aquesta imatge?

el dia


















Imatge presa de la xarxa

Comentaris

zel ha dit…
abandó...
pèrdua?
i una bona manera de recollir enlloc de protegir...
19 de setembre del 2010, a les 12:33
Roser Caño Valls ha dit…
Hola Zel! Aquestes idees són molt poètiques. Gràcies!
19 de setembre del 2010, a les 12:51
Francesc Mompó ha dit…
Ufff! Per fi m'he soltat de la mà.
Salut i Terra
19 de setembre del 2010, a les 13:23
Vicicle ha dit…
Dues cançons del Brassens que es barregen en la memòria "Le parapluie" i "Le vent". A reveure.
19 de setembre del 2010, a les 19:29
Roser Caño Valls ha dit…
Hola Vicicle! Aquesta relació de la imatge amb dues cançons és molt interessant.

A reveure.
19 de setembre del 2010, a les 20:20
Carme Rosanas ha dit…
De sobte s'ha girat el vent i l'he aprofitat per volar una estona. He tastat la llibertat.
19 de setembre del 2010, a les 23:20
Roser Caño Valls ha dit…
Hola Carme, benvinguda al bloc!
Una personificació molt poètica del paraigües!
20 de setembre del 2010, a les 6:41
Josep de Vic. ha dit…
ja tenim la tardor a sobra, pluja i grissó.
20 de setembre del 2010, a les 13:26
Roser Caño Valls ha dit…
Hola Jomateixa, tens raó pot suggerir tristesa...

Hola Josep de Vic, sí pot simbolitzar l'arribada de la tardor.
20 de setembre del 2010, a les 21:15
Grocdefoc ha dit…
La pluja se’n va...
No calen paraigües.
Estès sobre el terra
esdevé antena còsmica
20 de setembre del 2010, a les 21:16
Roser Caño Valls ha dit…
Un poema molt bonic, Grocdefoc!
20 de setembre del 2010, a les 21:30
fanal blau ha dit…
Et deixo el paraigües per quan torni a ploure. Jo he de marxar.
21 de setembre del 2010, a les 23:47
llambreig ha dit…
"The norm is to stay
out of the rain
under an umbrella,
while the dreamer
builds sandcastles
in a storm."

LYNN BARRY

El trencament d'una norma, el començament d'un somni.
22 de setembre del 2010, a les 9:51
Roser Caño Valls ha dit…
Gràcies Josep per aquest poema de Lynn Barry!
22 de setembre del 2010, a les 18:43
Publica un comentari a l'entrada