Em suggereix.. Una passejada per aquest camí, amb una brisa suau acariciant la cara, caminar sense saber on porta el camí, només assaborint les olors i colors del paisatge, finalment, arribat el capvespre, jeure a una racó i deixar que la nit es fongui a sobre meu...
Vunga, una de surrealista. Podria ser la tornada a l'úter matern, matriu on es crea la vida; vull dir que la profunditat del bosc genera la vida. Salut i Terra senyoreta Valls.
El camí que tothom ha de fer, Entre boscam espès Camí tortuós, entre clarobscurs, sol i ombra. Talment un camí que pot dur molt lluny o pot ser un camí que no duu enlloc.
4 comentaris:
Em suggereix..
Una passejada per aquest camí, amb una brisa suau acariciant la cara, caminar sense saber on porta el camí, només assaborint les olors i colors del paisatge, finalment, arribat el capvespre, jeure a una racó i deixar que la nit es fongui a sobre meu...
Vunga, una de surrealista. Podria ser la tornada a l'úter matern, matriu on es crea la vida; vull dir que la profunditat del bosc genera la vida.
Salut i Terra senyoreta Valls.
Hola Natàlia, quin suggeriment més poètic.
Senyor Valls, continuem amb la idea de la regeneració de la natura!
El camí que tothom ha de fer,
Entre boscam espès
Camí tortuós, entre clarobscurs,
sol i ombra.
Talment un camí que pot dur molt lluny
o pot ser un camí que no duu enlloc.
Publica un comentari a l'entrada